(11/01/2013) - El consistori de Gallifa(Vallès Occidental) col·loca tres màstils amb la senyera, l´estelada i la bandera local. El truc de l´Ajuntament per mantenir l´estelada es penjar una minibandera espanyola a la façana de l´Ajuntament per complir la legislació

Una qüestió de mides i d´ubicació estratègica. Aquest és el truc legal que ha trobat l´Ajuntament de Gallifa per fer onejar l´estelada d´una manera prominent sense incomplir amb la legislació espanyola de banderes. I és que el consistori ha col·locat tres astes amb la senyera, l´estelada i la bandera local de Gallifa a la plaça de l´Ajuntament, i ha penjat una bandera espanyola de dimensions molt reduïdes a la façana de l´edific consistorial, just a sota de la inscripció Casa de la Vila.
D´aquesta manera, es compleix amb la llei, que estableix que la bandera espanyola ha d´ocupar "un lloc preferent i d´honor”. Així ho ha explicat l´alcalde d´aquesta petita població del Vallès Occidental, Jordi Fornas, en declaracions a l´ARA.
El batlle per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha revelat que la legislació no parla de mides, sempre que dues o més banderes no comparteixin el mateix espai.

La notícia al diari Ara




(31/12/2012) - Dues estelades al costat del monestir de Ripoll

L´Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Ripollès ha penjat dues estelades de grans dimensions a l´església de Sant Pere, de Ripoll, al costat del monestir.
La primera de les estelades es va penjar dissabte –a la façana de l´antic Museu Etnogràfic– i la segona es va penjar ahir al matí.
L´acció s´ha fet després de la negativa del Bisbat de Vic a hissar una estelada al monestir i de rebutjar les 2.000 signatures de suport a la iniciativa que l´ANC havia recollit en deu dies.
Els representants de l´ANC asseguren que el fet d´haver penjat les dues estelades “no és cap desafiament al Bisbat”, sinó simplement que es vol aprofitar el ressò que tindrà l´emissió, avui, de les campanades per TV3 així com per la cavalcada de Reis, “ja que el poble serà el centre d´atenció”.

Enllaç al Ripolles.info




(22/11/2012) - Aprovació definitiva de la plaça del creador de l’estelada a Barcelona. 73 anys d’espera per tal que Vicenç Albert Ballester tingués un lloc d’honor a la seva població natal.

Ahir, dimecres, dia 21 de novembre de 2012, la comissió de la ponència del Nomenclàtor de Barcelona, a petició de la Comissió del Centenari de la Bandera Estelada va aprovar provisionalment designar, l´emplaçament que recordarà de forma perenne la figura del polític independentista Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938). Ballester, polític i activista barceloní, fou president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle i l´estel, símbol de la lluita per la independència de Catalunya.

L´indret està situat entre el districte de Ciutat Vella i l´Eixample de Barcelona.

El vial s´aprovà formalment el novembre de 2008, coincidint amb l´any de celebració del centenari de la bandera estelada, però fins avui tenia encara pendent la seva definitiva adjudicació física. Ballester, de professió patró marí, residí al El Masnou, on està enterrat, però nasqué i desenvolupà principalment la seva tasca política a la ciutat de Barcelona.

La demanda que es fa realitat avui, suposa el final d´un llarg procés que va començar l´any de la seva mort, el 1938, fou la primera ocasió, quan l´alcalde Aiguader va aprovar concedir-li el nom d´un solar creat al carrer Canuda imprevisiblement arran d´un bombardeig aeri feixista. Per contra, l´emplaçament patí una doble humiliació rebent el nom de Madrid, la capital on s´hi instal.là 40 anys qui ordenà el bombardeig.

La demanda no es va tornar a reclamar fins l´any 1985, coincidint amb la publicació del llibre “Origen de la bandera independentista" de Joan Crexell, editat per primer cop per El Llamp (1984) i reeditat en tercera edició per Dalmau Editor (2008). El mateix any l´alcalde Pasqual Maragall aprovà informalment recuperar aquella petició, però ningú ho va posar negre sobre blanc.

Amb la celebració del centenari de l´Estelada, la comissió organitzadora va tornar a elevar la proposta a la ponència del Nomenclàtor de Barcelona, que ho aprovà finalment el mateix any 2008.

Quatre anys més tard, la designació física d´un lloc de record per a Vicenç Ballester ja és una realitat, un fet que suposa la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il.lustres.




(12/09/2012) - La diada de l´estelada

Diferents diaris catalans i estrangers, es fan ressò dels milers d´estelades que han aparegut aquests dies per viles i ciutats de Catalunya.
Fins i tot a les botigues de souvenirs de moltes ciutats catalanes, ja ha aparegut la bandera estelada entre els seus productes.
La bandera de la llibertat, es va normalitzant.

Enllaç a la notícia del diari espanyol El Mundo




(11/09/2012) - La històrica diada de l´estelada. Un milió i mig de persones per la independència a Barcelona

Us passem un enllaç al diari Vilaweb amb tots els enllaços a les notícies aparegudes a tots els mitjans de comunicació internacionals que parlen de la històrica manifestació independentista.

Enllaç a la notícia




(05/09/2012) - Els bombers de Vic hissen l´estelada

L´estelada oneja des d´avui dimecres a les onze del matí al parc dels bombers de Vic.
En un acte senzill, però carregat de solemnitat, els bombers de Vic han substituït la senyera per l´estelada.
Hi han assistit una vintena de persones, entre bombers, voluntaris i membres de l´Assemblea Nacional Catalana (ANC).
A partir d´aquesta data diferents parcs de bombers de la Generalitat de Catalunya i dels bombers de l´Ajuntament de Barcelona han hissat també la bandera de la llibertat.

La notícia a Vilaweb




(09/08/2012) - Josep M. Ainaud de Lasarte: Modest, rigurós, patriota

Ens ha deixat Josep M. Ainaud de Lasarte. L´historiador, l´advocat, el polític, el patriota.

D´ell se´n parlarà molt aquests dies. En llegirem abastament les pinzellades de la seva llarga biografia, els seus treballs històrics de rigor i les seves múltiples col.laboracions en el camp de la política i la cultura. Se´n repassarà sobretot la seva militància a CDC i es citarà, això ja més breument, que va ser un col.laborador actiu en la lluita contra el feixisme a Europa, en la clandestinitat i la secció d´intel.ligència aliada durant la segona guerra mundial.

Llegirem entre línies que va ser l´home d´una època i que, per tant, com ells ja no en queden. Com un fet gairebé inevitable. Es parlarà de la desaparició d´un home excepcional que sense fer soroll se la va jugar de jove i de gran, fidel sempre a les seves idees, a pesar de que el partit no les va acompanyar fins fa poc temps i justet.
A la xarxa s´ampliarà aquesta monografia a través de vincles a la viquipèdia. Però tot i així, es probable que es deixin el veritable fons. I és que Josep M. Ainaud va ser un independentista català, sempre. Des de ben jove quan va fundar la FNEC, la branca universitària del moviment independentista dels anys 40 i 50 fins a les seves velleses, col.laborant de forma clau amb la Comissió del Centenari de la bandera estelada.

Refresquem aquesta dada pública avui, perquè es probable que no es glossi enlloc més. L´any 2007, quan Ainaud ja acusava plenament la seva ceguesa, ens va fer arribar a través del seu nebot, la informació clau que reblava el rigor que, des del primer dia, ens vam autoexigir la mateixa comissió del centenari. Adherit activament al conjunt d´historiadors que van avalar la celebració històrica de 2007, l´historiador ens va identificar la primera fotografia existent amb una estelada, amb data de 1906.

Gràcies a la gestió del també historiador col.laborador del centenari, el traspassat Pere Anguera, vàrem rescatar el llibre perdut on s´havia publicat la mítica fotografia, feta al Patronat Escolar de Barcelona on el col.lectiu artístic “Els negres”, amb l´avi d´Ainaud al davant, es fotografiaren amb una primera estelada. La fotografia, es publicà i es documentà en el nou pròleg fet pel propi Anguera, en la tercera reedició del llibre “Origen de la bandera independentista” de Joan Crexell, editat per Rafael Dalmau Editor, durant l´any del centenari.

El mite greck del cec Tirèsies que il.lustra els ignorants que creien veure-hi el transfigurà Ainaud amb aquell gest de participació activa en la celebració independentista del centenari del seu símbol més popular i estimat. Com ho feu tota la vida, amb modèstia, rigor i patriotisme, per desgràcia, uns valors que escassegen.

Certament, com l´enyorarem!




(30/07/2012) - El ple municipal de Sant Joan de les Abadesses aprova per unanimitat penjar la bandera independentista durant la propera Diada

El govern municipal de Sant Joan de les Abadesses (PSC) ha aprovat penjar de l’Ajuntament l’estelada durant la propera Diada. La decisió s’ha pres per unanimitat gràcies al suport de la resta de forces locals, CiU i ERC, a instàncies de l’entitat Sant Joan per la Independència.

Amb aquesta decisió l’alcalde del municipi, Ramon Roqué, i el seu govern municipal es posicionen lluny del discurs oficial del partit. Aquest és el primer poble socialista de la comarca a hissar l’estelada.

La mesura s’havia presentat amb anterioritat, l´any 2008, i a instàncies d’ERC, sense prosperar per manca de suport polític.

La notícia a el Singular Digital




(18/07/2012) - L´Ajuntament de Manresa (Bages) penjarà l´estelada i no la traurà fins a la independència

La Comissió 11 de Setembre presentarà al proper ple municipal una moció per mitjà d´ERC a la qual s´han adherit CiU i CUP per tal que l´Ajuntament s´apunti a la campanya Penja-la i no la despengis fins a la independència, que promou la plataforma Manresa x la Independència.

Les tres formacions nacionalistes ERC, CUP i CiU, sumen majoria i signen conjuntament la moció que recull el compromís de l´Ajuntament a fer una crida a la ciutadania en aquest sentit i que, com a iniciativa municipal, "col·loqui també de manera permanent la bandera estelada en llocs públics i visibles de Manresa, entre ells a la façana de l´edifici de l´Ajuntament de la ciutat".

La notícia al Regió7




(05/07/2012) - L´homenatge a l´estelada de Sant Pere de Torelló marca l´inici de la Marxa a Osona

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) enceta aquest proper dissabte els actes de la Marxa cap a la Independència a Osona. L’any 2011, l’Ajuntament de Sant Pere va ser el primer de la comarca d’Osona que va decidir no despenjar l’estelada de l’ajuntament fins que se celebrés un referèndum sobiranista per decidir el futur de Catalunya.

Amb aquesta acció es vol homenatjar la decisió del poble de Sant Pere de Torelló i iniciar una campanya per tal que tots els consistoris de la comarca d’Osona que encara no ho hagin fet, pengin l’estelada al balcó de l’ajuntament i ja no la despengin més.L’acte d’aquest dissabte arrencarà 2/4 de 8 de la tarda, tindrà lloc davant l’Ajuntament de Sant Pere i comptarà amb la participació de grallers i geganters de la Vall del Ges.

La notícia a Llibertat.cat




S'estan mostrant 10 notícies (71-80) d'un total de 362.
Pàgina 8 de 37
Pàgina anterior 1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  29  30  31  32  33  34  35  36  37 Pàgina següent
Si teniu qualsevol suggeriment, idea o voleu col·laborar amb la comissió 100 anys d'estelada ens podeu enviar un email a: contacte@estelada.cat
També podeu col·laborar amb el projecte comprant alguna de les nostres samarretes independentistes o bandera negra clicant aquí