 | | | |
|
| | | | S'estan mostrant 10 notícies (11-20) d'un total de 253. | |
|  | | (15/08/2010) - La Comissió del centenari de l´estelada present en l´homenatge a Manel Viusà a la Universitat Catalana d´Estiu
Els propers 21 i 24 d’agost es celebrarà a la UCE un acte sobre el Manel Viusà independentista i un reconeixement “oficial” a la seva persona.
Viusà, nascut l’any 1918 a Barcelona, Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i, en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió, va complir missions d’alta perillositat.
El 1940 es va casar amb l’escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artisticopolítica. D’aquesta època daten les seves activitats d’ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i a exiliar-se a la Catalunya del Nord, on va néixer un quart fill. Allà van seguir treballant en tasques de resistència politicocultural i van editar Per Catalunya, del FNC.
El 1956 la família Viusà es va instal.lar a París des d’on ajudaven políticament, econòmica, moral i professional a molts catalans. Així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els deuen els seus primers recitals a París.
Els anys seixanta Viusà va emprendre l’edició de la revista Som, que va publicar un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià.
El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l’espanyola que l’acusava de pertànyer a l’Èxercit Popular Català i en demanava l‘extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.
La Generalitat va atorgar l´any 1988 la Creu de Sant Jordi a Manual Viusà. Va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l’edat de 80 anys. |
|  |
|  | | (13/08/2010) - Prenem part activa en el sentit homenatge que es fa a la Bretanya per commemorar el 70è aniversari de la detenció del president Companys per la Gestapo
Aquest migdia ha tingut lloc a La Baule -Ar Baol en bretó- l’acte d’homenatge al President Lluís Companys quan es compleix el 70è aniversari de la seva detenció per part de la policia militar nazi. Companys va ser detingut el 13 d’agost de fa 70 anys en aquesta localitat bretona.
El president de Catalunya detingut per els nazis, va ser deportat i entregat a la policia franquista per ser executat el 15 d’octubre de 1940.
L’acte, promogut per la Comissió de la Dignitat amb la col.laboració de l’Ajuntament de La Baule i de la delegació del Govern català a l’Estat francès, ha comptat amb la presència de dues centes persones vingudes d’arreu de Catalunya i membres d’entitats nacionalistes i culturals bretones.
Link al web de la Comissió de la Dignitat |
| |
|  | | (09/08/2010) - L´Avui dedica una pàgina sencera titulat "Insubmissió local contra el Constitucional in crescendo" explicant les mocions dels ajuntaments
El mes passat, l´Ajuntament del Port de la Selva va obrir la caixa dels trons per expressar el malestar del món local contra la sentència de l´Estatut del Tribunal Constitucional (TC). El consistori d´aquest municipi alt-empordanès no es va conformar amb una simple protesta i va fer un pas més fins a declarar-se “moralment exclòs de la Constitució”. La moció, que es va aprovar en el ple per unanimitat, deixava clar que les aspiracions de l´autogovern català no tenen cabuda en el marc constitucional actual després de la resolució de l´alt tribunal, i també posava en qüestió la sobirania espanyola sobre Catalunya. És en aquest context que el Port de la Selva argumentava la seva sortida de la carta magna. “És la reacció del català emprenyat en versió municipal”, exclamava l´alcalde, Genís Pinart.
Aquesta iniciativa no va ser un foc d´encenalls. A l´inrevés. Poques hores després que el consistori del Port de la Selva donés llum verd al text, Vilafranca del Penedès s´hi va afegir durant la seva sessió plenària. A partir d´aquí, va ser un degoteig constant de poblacions que es van anar excloent de la Constitució. De moment, més de trenta ajuntaments han seguit l´exemple del Port de la Selva, i entitats com ara la Comissió del Centenari de l´Estelada fan una crida perquè aquesta insubmissió s´estengui com una taca d´oli abans de la Diada i s´aconsegueixi “un nombre històric de poblacions sensibles a les llibertats” de Catalunya. El moviment de càrrecs electes, Decidim.cat, també ha donat suport explícit a aquesta proposta...
Segueix l´article a l´Avui |
| |
|  | | (05/08/2010) - 36 Ajuntaments catalans per la llibertat fins a dia d’avui: 5 capitals de comarca i 31 poblacions entre les "moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés cap a la independència
A dia d´avui són un total 36 poblacions entre les que es senten "moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència.
Cinc capitals de comarca:
Ripoll (capital del Ripollès)
Solsona (capital del Solsonès)
Mollerussa (capital pla d´urgell)
Vic (Osona)
Vilafranca (Alt Penedès)
Més les poblacions:
el Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Castelló d´Empuries, Port de la Selva i Vilamaniscle (Alt Empordà)
Capellades (Anoia)
Avinyó, Calders, Sallent i SantPedor (Bages)
Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat)
Llambilles i Sant Gregori (Gironès)
Albi i Tarrés (Les Garrigues)
Manlleu, Sant Pere de Torelló, Montesquiu i Sant Quirze de Besora (Osona)
Amer i Anglès (La Selva)
Arenys de Munt i Argentona (Maresme)
Viladrau, El Brull (Osona)
Pardines (Ripollès)
la Garriga, Lliçà de Munt i Tagamanent(Vallès Oriental)
Vacarisses i Castellar del Vallès (al Vallès Occidental)
Des de la Comissió del Centenari de l’estelada anem fent ressò arreu tant de la proposta de text que va recollir decidim.cat com la que ERC o les CUP fan arribar als seus grups municipals, fent que ajuntaments catalans és declarin "moralment fora de la constitució espanyola" o que advoquin per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència, tornant a emplaçar a fer de la Diada d´enguany un nou clam per la llibertat com va ser en la història diada de l’estelada de 2008, quant 140 ajuntaments catalans hissaren als seus consistoris la bandera independentista.
La notícia a directe.cat |
| |
|  | | (04/08/2010) - La capital d´Osona, Vic també es declara moralment exclosa de la constitució espanyola. Ja són 31 les poblacions catalanes insubmisses.
Vic capital de la comarca d´Osona, Arenys de Munt (Maresme), Llambilles (Gironès) és sumen a Albi (Les Garrigues), Capellades (Anoia), Viladrau (Osona), el Pla de Santa Maria (Alt Camp), Brull (Osona), SantPedor (Bages), Vacrisses i Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) i Castelló d´Empuries (Alt Empordà) són les darreres poblacions que ens informen que s´han declarat moralment excloses de la constitució espanyola.
A aquesta darrera població però també van aprovar una moció sense cap vot en contra molt mes important, instant al Parlament de Catalunya a iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència del nostre país.
La notícia a naciodigital.cat |
| |
|  | | (02/08/2010) - 19 poblacions catalanes s´han declarat ja "moralment fora de la constitució espanyola".
Port de la Selva i Vilamaniscle (Alt Empordà), Vilafranca(Alt Penedès), Avinyó, Calders i Sallent (Bages), Molins de Rei (Baix Llobregat), Tarrés (Garrigues), Sant Gregori (Gironés), Argentona (Maresme), Sant Pere de Torelló, Montesquiu i Sant Quirze de Besora (Osona), Pardines (Ripollès), Amer i Anglès (La Selva), la Garriga, Lliçà de Munt i Tagamanent(Vallès Oriental) i són les primeres 19 poblacions que s’han declarat "moralment fora de la constitució espanyola".
Esperem que el nombre de consistoris vagi augmentant, i que amb la col•laboració de tots els grups municipals d’arreu del territori arribem a un nombre històric de poblacions sensibles a la llibertat del nostre poble. |
| |
|  | | (01/08/2010) - Adhesió als municipis "moralment exclosos" de la Constitució
La Comissió del Centenari de la Bandera Estelada que durant el 2008 i el 2009, celebrà els cent anys de l´estendart impulsat per Vicenç A. Ballester per tal de fer conèixer al món la voluntat de Catalunya de ser un país lliure, us torna a emplaçar a fer de la Diada d´enguany, un nou clam per la llibertat.
Després de la històrica manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" del passat 10-J, alguns ajuntaments començant pel de Port de la Selva, Vilafranca, Lliçà de Munt i Sant Pere de Torelló s´han declarat "moralment fora de la constitució" i altres com Solsona han reclamat oficialment al Parlament que convoqui un referèndum d´autodeterminació.
Animem a tots els ajuntaments catalans a que proclamin solemnement alguna d´aquestes declaracions abans de la Diada i que s´estenguin com una taca d´oli, talment com fou la marea d´estelades hissades l´Onze de setembre de 2008. Ara toca fer passos ferms endavants per tal que se senti ben alt com ja hi ha una majoria a Catalunya que exigeix plena llibertat.
Convidem també a totes les entitats locals d´avui a que s´apuntin a celebrar amb un plus de solemnitat la nostra Diada Nacional, organitzant marxes de torxes per la vetlla de l´Onze, en record als nostres herois i màrtirs d´ahir.
Ara ja toca. Fem de l´Onze de setembre, la diada de l´orgull català amb un clam per la independència.
Link amb la moció |
| |
|  | | (10/07/2010) - Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència de Catalunya. L´independentisme col.lapsa Barcelona en una manifestació sense precedents.
Centenars de milers de catalans van col.lapsar ahir el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i en favor de la independència.
La manifestació, coordinada per l’entitat catalanista Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits del país.
A la capçalera hi eren els sis presidents i ex-presidents de la Generalitat i del parlament des de que a l’estat español hi ha tornat a haver-hi “democracia” després de la llarga dictadura franquista.
Al seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l´independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l´estatut català simplement no s´escoltaven.
Aquella va ser per tots el que la vam viure la diada de l´estelada, deixant enrrera per sempre l´11 de setembre de 1977 amb els antics: Llibertat, Amnistia i Estatut d´Autonomia. |
| |
|  | | (30/06/2010) - Acció Municipal per Catalunya de Figueres proposa a l´Ajuntament de Figueres que dediqui un carrer, plaça o espai públic al polític i activista Vicenç Albert Ballester i Camps creador de la bandera independentista
Acció Municipal per Catalunya-Figueres proposa i convida als Grups Municipals amb representació a l’Ajuntament de Figueres que facin seva la proposta de d´acordar atorgar el nom de Vicenç Albert Ballester i Camps a un espai públic (carrer, plaça, zona verda, ...) a la ciutat.
Enllaç a la notícia apareguda al 9diari |
| |
|  | | (07/04/2010) - L´exposició i les presentacions del llibre del centenari de l´estelada aquest mes d´abril a l´Argentina i a Granollers
> Del 03/04/10 – A la seu d´Obra Cultural Catalana de l´Argentina.
> Del 19/04/10 al 30/04/10 – Al Restaurant - Llibreria Anònims de Granollers (Vallès Occidental)
El dia 22 d´abril a les 7 de la tarda organitzat pel PSAN es farà la presentació de la segona edició del llibre CENT ANYS D´ESTELADA i on podreu gaudir de l´explicació del contingut del llibre i de l´exposició. |
| |
| | S'estan mostrant 10 notícies (11-20) d'un total de 253. | |
| |
|
