(15/04/2016) - El proper diumenge 17/04/16 inaugurem la ruta de la independència a Barcelona

Quant vam començar a treballar amb el projecte de la ruta de la Independència, amb els primers que vam parlar va ser els amics de la revista Sàpiens.
A través d´un concurs entre els seus lectors, els guanyadors del ´Club SÀPIENS de l´abril´ podran estrenar la ruta amb nosaltres.
Gràcies a tots els que heu concursat.
Us esperem en les properes passejades.




(15/02/2016) - Som notícia! La primera ruta de la independència a Barcelona

Una de les principals atraccions turístiques de Dublín són les rutes pels llocs més emblemàtics de l’Alçament de Pasqua del 1916, la insurrecció independentista irlandesa de la qual enguany se celebra el centenari.

A la turística Barcelona, amb un procés sobiranista en ebullició i en plena efervescència de rutes culturals de tota mena, per contra, no n’hi ha cap de dedicada a la història del moviment independentista, un capítol molt desconegut fins i tot pel públic local. Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, el duo que ja fa temps que es va encaparrar a recuperar la memòria històrica nacional per mitjà de commemoracions com els setanta-cinc anys de la Constitució de l’Havana (2003) i el centenari de l’estelada (2008), se’n feien creus: ‘És importantíssim que en aquesta ciutat del món, com és Barcelona, també s’hi tinguin presents les arrels’, exclamen.

Per això van decidir de començar a documentar a fons el primer independentisme català organitzat nascut el 1901 (el separatisme, com se’n deia), amb l’objectiu final de dedicar-hi una ruta històrica per Barcelona. Es va anunciar públicament ahir, a la presentació de la primera biografia sobre el creador i popularitzador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Justament el fet de dedicar una plaça a Barcelona a aquest personatge clau i polièdric de l’independentisme més primerenc, inaugurada el 2014, va significar l’empenta final que necessitaven Falguera i Passada per a posar fil a l’agulla a la ruta, que ja tenen enllestida i preparada per estrenar en qualsevol moment.

Fins ara han localitzat i marcat al mapa setanta-quatre indrets i adreces relacionats amb el moviment separatista, des del 1901 (amb la detenció de trenta persones durant una ofrena al monument a Rafael Casanova prop de l’Arc de Triomf) fins al 1946 (amb la caiguda de la secció militar del Front Nacional de Catalunya). ‘Sorprèn que la majoria d’espais s’acumulin a Ciutat Vella, amb extensions cap a Gràcia’, explica Falguera. De cada punt, se’n dóna informació sobre què hi va passar, l’adreça exacta, les fitxes dels protagonistes i, sempre que es pot, fotos seves, cosa sovint difícil de trobar. La ruta és pensada i dissenyada de manera activa i moderna (amb possible ús de codis QR i tot), en la línia de les recerques anteriors sobre la Constitució de l’Havana i l’origen de l’estelada.

De moment no s’ha inaugurat oficialment la ruta, mentre esperen de rebre propostes concretes i de tancar les primeres dates, però sí que se n’han fet algunes proves. ‘Això és Dublín!’, és un dels comentaris comuns entre els primers assistents quan se’ls explica l’activisme separatista a la capital catalana al començament del segle XX, assegura Falguera: ‘Doncs no, això era Barcelona i això passava a Barcelona.’

Enllaç de la notícia a Vilaweb




(08/02/2016) - Coincidint amb les presentacions del llibre sobre Ballester i la ruta de la Independència, el Punt Avui es fa ressò de la figura del creador de l´Estelada

Mariner, comerciant, home de negocis, inventor, polític, escriptor, activista cultural, així era Vicenç A. Ballester i Camps, un home polifacètic, relata l´historiador Joan Muray. Ballester, a més, era un català de soca-rel i ha passat a la història perquè ha estat el dissenyador de l´estelada tal com la coneixem avui dia, com s´explica en el llibre Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938), (Rafael Dalmau editor), escrit per Joan Muray i l´historiador i politòleg Fermí Rubiralta, que es presenta demà al Museu d´Història de Catalunya.

Ballester va néixer el 1872 a Barcelona, però va viure bona part de la seva vida al Masnou, primer temporalment, però s´hi va traslladar definitivament el 1923, fins a la seva mort, el 15 d´agost del 1938. Ballester va estudiar nàutica i va navegar amb dos vaixells masnovins: Soberano III com a pilot mercant en pràctiques i el Pronta, com a capità. La seva trajectòria com a marí mercant va començar a Cuba, el 1891. Per un problema de salut va deixar aquesta professió, però “es va quedar per Amèrica i va començar a recórrer diferents repúbliques”. D´aquella època se´n conserven unes cintes dels casals o associacions catalanes que va visitar
en el seu periple americà.

Entre el 1898 i 1899 va estar a Cuba per la independència de l´illa d´Espanya. Allà és on ell s´hauria inspirat en el disseny de l´estelada, ja que les dues banderes comparteixen l´estel blanc. Muray exposa que el blanc i l´estel són símbols de llibertat, el blau, de la humanitat, i les quatre barres vermelles, del casal de Barcelona.

La primera estelada que va sorgir va ser el 1908, i per això, el 2008 se´n va celebrar el centenari. En aquella ocasió, però, l´estel estava sobre un rombe. La bandera que va crear en Ballester, la Unió Catalanista la va entregar a tres milicians que van anar a combatre com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial. Per en Ballester, diu Muray, l´estelada era “una bandera de l´època de lluita pacífica per a la independència”, que s´havia d´abandonar un cop
Catalunya fos independent.

Més enllà d´això, va ser un catalanista convençut que, entre d´altres, va fundar la Unió Catalanista, l´Escola Mossèn Cinto, o la revista satírica La Tralla, on també va escriure. “Llavors no es deia catalanistes ni independentistes, es deia separatistes”, destaca Muray. Defensar la separació d´Espanya no era fàcil. “Va estar més d´una vegada empresonat”, afirma l´escriptor masnoví. També va tenir tracte amb personalitats rellevants de l´època com Francesc Macià, Àngel Guimerà, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pi i Sunyer, Josep Carner i l´enginyer Josep Campalans.

Ballester no volia cap mena d´honor. “Feia les coses per al país sense esperar res a canvi. El seu lema era per Catalunya”, destaca Muray. Hi afegeix que ha preferit trair la seves últimes voluntats en aquest llibre, perquè considera que no es podia perdre el seu llegat.

En un primer moment, es pensava que l´arxiu de Ballester s´havia perdut. De fet, va estar 65 anys desaparegut. La seva viuda, Teresa Vendrell, el va guardar, però els últims anys de la seva vida es va instal·lar a la Casa Benèfica del Masnou. Llavors va cedir l´arxiu a un bon amic seu i d´en Ballester, Joan Fàbregas. Com que no tenia prou espai a casa per guardar aquest material, el va col·locar en un pis que tenia de lloguer, però en uns armaris tancats amb clau. Ironies de la vida, els llogaters del pis eren un matrimoni gran. Ell, un excombatent i guàrdia del dictador Francisco Franco. “Si ho hagués sabut, ho hauria destruït”, afirma Muray.

Quan va morir en Fàbregas, l´arxiu va passar a mans de Muray. Quan el va rebre, estava malmès i es va encarregar de recuperar-lo, classificar-lo i catalogar-lo.

La notícia complerta a el Punt Avui




(05/02/2016) - El Masnou recorda al creador de l´estelada

a tarda del divendres 5 de febrer, la sala capitular de l´Ajuntament plena va acollir la presentació de l´estudi Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l´estelada, obra dels historiadors Joan Muray i Fermí Rubiralta.

El volum, publicat per Rafael Dalmau, recull el fruit de molts anys d´estudi al voltant del creador de l´estelada, que va viure la darrera etapa de la seva vida al Masnou. L´acte va ser presentant per l´alcalde, Jaume Oliveras, qui va agrair la feina d´investigació i recerca dels autors per recuperar la memòria històrica "perquè entendre el passat ens ajuda a construir un futur millor".

Rafael Dalmau, l´editor, va centrar la seva exposició en repassar les característiques d´aquest llibre "que va més enllà del disseny del símbol independentista –la senyera estelada– dins de la història del catalanisme". L´editor va afirmar que "tenir en compte allò que va fer Vicenç A. Ballester és un deure dels catalans".

Per la seva part, un dels autors, Joan Muray, després d´excusar l´abscència del coautor del llibre, Fermí Rubiralta, va exposar un cronograma de la vida del polifacètic Ballester i la seva vinculació amb el Masnou, on va fixar la seva residència l´any 1923. Ballester es va dedicar professionalment a la marina mercant i també als negocis i la invenció. Va dedicar la seva vida i els seus recursos a fomentar la catalanitat a través de la premsa, de les escoles catalanes i de la reivindicació històrica (va ser l´impulsor de la commemoració de l’Onze de Setembre). Muray va cloure la seva intervenció sentenciant que: "per a mi, Vicenç A. Ballester va ser un home honest, lliberal de cor i indagador de la pàtria".

En el seu torn de paraula, l´alcalde, Jaume Oliveras va repassar el context històric d´aquest personatge, que "havia estat en molts moments importants per a la història, però sempre s´havia caracteritzat per la seva discreció". En l´àmbit polític, va militar a la Unió Catalanista –formava part del moviment de separatisme insurreccional–, i també va participar en associacions d’ajut als presos polítics. A més, a través del Comitè Pro Catalunya, va promoure el reconeixement del plet nacional català davant els organismes internacionals, en el context immediatament posterior a la Primera Guerra Mundial.

Notícia de la presentació del llibre de Vicenç Albert Ballester a l´Ajuntament del Masnou




(26/01/2016) - Encara més presentacions del llibre Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l´estelada al Masnou (Maresme) i a Terrassa (Vallès Occidental)

La "setmana Ballester" que començarà a Barcelona, seguirà:

Al Masnou, el divendres 5 de febrer, a l’Ajuntament del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 1, a les 19:00)

A Terrassa, el dijous 11 de febrer a Òmnium Terrassa (Centre Cultural. Rambla d’Ègara, 340, a les 19:30)

Si esteu interessats en organitzar presentacions a les vostres poblacions contacteu-nos al mail:
contacte@estelada.cat

Enllaç a la notícia de la presentació del llibre sobre el creador de l´estelada a Terrassa




(26/01/2016) - Reserveu-vos el dimarts 9 de febrer a les 7 de la tarda a Barcelona!

A la sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila 3, BCN. L4 Barceloneta) tindrà lloc l’esperada presentació del llibre Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l’estelada.
Biografia escrita conjuntament pels historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta i publicada per Rafael Dalmau, editorial especialitzada en la història de Catalunya.

En paral•lel a la presentació de la biografia de Ballester es donarà a conèixer la «Primera Ruta de la Independència» a Barcelona. Es tracta d’un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa «separatisme» o «nacionalisme radical». La ruta transcorre per alguns carrers i places de la Ciutat Vella de Barcelona i compta amb un trajecte ampliat que arriba fins a la vila de Gràcia.

Aviseu els vostres amics i amigues que no hagin rebut la convocatòria i porteu-los a l´acte.

Comptarem amb la presència d´alguna de les personalitats que varen donar suport al Centenari de l´Estelada (2008).

Veniu i feu d´aquesta trobada un nou esdeveniment de divulgació i reafirmació de les nostres icones nacionals i donem-les a conèixer al món.

Gràcies per endavant!

Us hi esperem!

Rafael Dalmau, Editor i Fundació Reeixida




(08/09/2015) - Un centenar d’intel•lectuals, historiadors, periodistes, empresaris i activistes d’arreu dels Països Catalans es congratulen que l’estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d’honor al Museu d’Història (MHC) de Catalunya

Tots ells fan una crida massiva a la seva visita.
L’estelada coneguda com “l’Estelada de Verdum” o “l’Estelada del Doctor Soler-Pla” és una històrica i centenària senyera independentista que l’Unió Catalanista, històrica entitat de la que en fou dirigent i darrer president en Vicenç Albert Ballester, el creador de la popular bandera. Aquesta entitat sobiranista va lliurar aquesta bandera, probablement de la mà del propi Ballester, al voluntari a la Primera Guerra Mundial, Camil Campanyà, perquè se l’endugués al front de Verdum (França) on s’hi allistà per anar a combatre, junt amb centenars de companys, per defensar la llibertat de les nacions lliures d’Europa. Desgraciadament, Campanyà morí en combat i després del seu enterrament a París, mortallat amb aquella bandera, un company seu li la retornà a un altre dirigent de la UC, el Dr. Joan Soler-Pla perquè se la guardés com un senyal de la causa dels catalans que van lluitar i morir per Catalunya.
Durant tots els anys posteriors a la Gran Guerra i fins enguany, la família del dr. Soler la va guardar curosament, fins i tot en temps de prohibicions de símbols catalans, període en que la bandera va romandre amagada en un doble fons d’armari.

El 2 de desembre de 2008, el Museu d´Història de Catalunya acollí la cloenda del Centenari de l´Estelada i fou quan aquella bandera reaparegué de nou, presidint l’acte, el seu primer moment del segle XXI. Uns mesos abans, el diari El Punt-Avui i l´historiador Joan Esculies divulgaren aquella història, bo i fent-la coincidir amb aquell any commemoratiu.
L’any 2014, en el marc de l’exposició del MHC, “300 Onzes”, l’Estelada del Dr. Soler-Pla retornà al museu, presidint l’espai de l’exposició dedicada als primers independentistes del segle XX. L’exposició coincidí amb el documental de TVC, “L’estelada de Verdun”. Des d’aleshores, la bandera ha romàs custodiada en dipòsit al propi museu.
Després de l´exposició, els marmessors de la bandera acordaren cedir-la en custòdia al centre, amb la intenció que aquesta institució l´exposés en un espai de dignitat i de record de més de cent anys de lluita de la Catalunya contemporània per les seves llibertats nacionals i socials.

Avui, 8 de setembre, l’històric estendard es tornarà a mostrar en públic, situant-se provisionalment dins l’espai de “El Museu presenta”, a l’espera d’instal.lar-se definitivament dins l’espai d’exposició permanent.

Des de la Fundació Reeixida s´havia contactat amb 100 persones representatives d´arreu de la nació que van mostrar l´adhesió a la demanda. A tots ells volem agrair el seu pas. També tinguem en el record a tots aquells i aquelles compatriotes que la van defensar fa cent anys però també pensant en els valors que transmet a les generacions que gaudiran de l´esforç guanyat pels qui la van alçar i defensar, alguns, amb la seva pròpia vida.

Link del Museu (MHC) Presenta on s´explica el significat de la bandera




(08/09/2015) - 16 poblacions penjaran aquesta diada la Bandera Negra presentada al Museu d´Història de Catalunya. I la vostra? Encara no ha fet?

L’any passat com a part de la celebració del Tricentenari es va presentar al Museu d’Història de Catalunya el redisseny de la Bandera Negra.

Trenta-cinc ajuntaments van hissar la Nova Bandera Negra als seus consistoris, en senyal de record en la lluita sense quarter que van mostrar les defenses de Barcelona i Cardona, darrers baluards de les nostres llibertats nacionals durant la Guerra de Successió i alhora en senyal de no rendició tampoc avui.
A dia d’avui 16 Ajuntaments ja s’han sumat a la iniciativa.

A dia d´avui els següents ajuntaments penjaran la Bandera negra:
Llançà(Alt Empordà)
Viladamat(Alt Empordà)
Carme (Anoia)
Igualada (capital de la comarca de l´Anoia)
Jorba (Anoia)
Olesa de Montserrat(Baix Llobregat)
Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Prats de Lluçanès (Lluçanès)
Lluçà(Lluçanès)
Calldetenes(Osona)
Masies de Roda (Osona)
Sant Pere de Torelló (Osona)
Sant Vicenç d Torelló (Osona)
Pardines(Ripollès)
Riells i Viabrea (La Selva)
la Nou de Gaià (Tarragonès)




(19/08/2015) - Ja tenim el pack de samarreta + xapa + brodat de la Bandera Negra ©Disseny registrat. Tots els drets reservats

L’any passat el nostre equip va re-dissenyar amb l’ajut dels nostres assessors Quim Torra (actual president d’Òmnium Cultural), Josep Porter-Moix (vexil·lòleg), Francesc Riart (dibuixant de recreació històrica), Francesc Xavier Hernàndez (historiador), Rafel Català (editor) la Bandera Negra, símbol de lluita fins al final.

La Bandera Negra que l’any passat es certificà al Museu d’Història de Catalunya, porta una Creu en aspa blanca al centre sobre camp negre, amb addició de l’estel de cinc puntes a la banda del pal i alineada en paral·lel al costat de l’aspa i a l’alçada del seu vèrtex.

La Creu que s’inspira en la creu del martiri de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, i que ja figura en l’estendard històric que avui també han recuperat l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de recreació històrica de la Coronel·la.

El camp negre és el mateix de la històrica «Bandera Negra», senyal que a Catalunya s’ha alçat en diverses ocasions durant la història i que, tot i no representar a cap regiment o institució militar, ha estat usat per alguna d’aquestes. Gràcies al disseny fet servir en ella s’entreveuen dues V, una de Victòria i l’altre de V Votar, a més del lateral on es veu l’estel que té la forma del triangle i l’estel de la bandera independentista.

Un any després degut al èxit de símbol que ja s’ha tornat popular, ja hem editat un pack de samarreta + xapa + brodat que trobareu en breu al nostre web.
També trobareu material nou com adhesius de vinil en 2 formats diferents... la demanda de gent interessada en la recuperació del símbol no para de créixer.

Recuperem els símbols, siguem contundents en el missatge!




(10/07/2015) - Tots els que vulgueu aconseguir una Bandera Negra certificada com la que es va presentar al Museu d´Història de Catalunya:

Ja podeu fer la vostra comanda, només heu de clicar aquí per comprar la vostra bandera negra

El model actual és de 100x70cm. Les hem millorat i ja porten betes per lligar i forat per introduir pal de bandera.

Ja podeu fer les vostres comandes ;-)

Si esteu interessats en comercialitzar la Bandera Negra al vostre establiment o associació envieu un mail a: contacte@estelada.cat

VIUREM LLIURES!
©Disseny registrat. Tots els drets reservats.

Enllaç a la notícia a l´e-notícies




S'estan mostrant 10 notícies (1-10) d'un total de 345.
Pàgina 1 de 35
 1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  29  30  31  32  33  34  35 Pàgina següent
Si teniu qualsevol suggeriment, idea o voleu col·laborar amb la comissió 100 anys d'estelada ens podeu enviar un email a: contacte@estelada.cat
També podeu col·laborar amb el projecte comprant alguna de les nostres samarretes independentistes o bandera negra clicant aquí